Andrea Ambatlle, estudiant d'Humanitats i Història de l'Art, ha estat la guanyadora de la 45a edició del Premi de Poesia Martí Dot amb el poemari "La nostra sida". L'obra reflecteix el lirisme compromès de la seva autora que, tot i la seva joventut, als seus 24 anys ha demostrat tenir una clara visió literària pròpia per la força i la unitat dels seus poemes, amb mostres com les que es poden llegir als seus perfils a xarxes socials.
Tal com assegura la guanyadora, "és evident que aquesta obra parla d'una història d'amor per algú, però a mi m'agrada entendre-la també com a una història d'amor propi. En fi, més que de tan amor, de la seva toxicitat. Per això el coàgul, la nafra, les ferides o la mentida. La transició que fa el poemari jo crec que reflecteix el procés que s'inicia des d'una mena de contagi, la infecció, la malaltia i el trobar la cura".
Sobre el títol de l'obra, Ambatlle explica que "és un vers d'un dels poemes que anomena així la poesia. M'agradava això, la idea que el títol del poemari fes referència directa a la poesia, que se't fica endins, i que pot esdevenir quelcom que t'emmalalteix o que et guareix. En aquest poemari, era el contagi d'una malaltia que reté, atrapa i no et deixa fugir".
La consecució del premi suposa per a ella "bàsicament una sorpresa. Vaig enviar el poemari pocs dies abans de que s'enllestís el període d'entrega perquè no n'estava gens segura de fer-ho. Vaig enviar-lo finalment com a declaració. 'La nostra sida' ara començarà a ser moltes coses, però fins ara era com una mena de declaració d'amor/odi que havia quedat travada i que podia perdurar així per sempre o bé sortir a la llum. Era un abans sense després. Ara comença el després".
Aquest no és el primer poemari escrit per l'autora, però sí el primer que ha estat premiat i que serà publicat. "Encara em costa de creure", assegura. "Abans que 'La nostra sida' n'havia escrit un parell més, un titulat Melanoma dedicat a la malaltia i mort del meu pare, i un altre, Alter Ego, que són un seguit de poemes més introspectius i personals. Escric quan és necessitat. Hi ha moments que ho és, d'altres que ho sembla, i d'altres que per res del món m'és necessari. Si no ho és no forço, perquè llavors deixa de tenir sentit".
És la primera vegada que es presenta al Premi de Poesia Martí Dot, "i pràcticament encara no en sóc conscient d'haver-ho fet. M'havia presentat a un parell de certàmens de l'Estat espanyol perquè acostumava a escriure en castellà. De fet, el poemari que ha guanyat el premi, és el primer recull complet i en català que escric".
Ambatlle explica que va conèixer el Premi de Poesia Martí Dot perquè "alguns poetes que m'agraden molt havien guanyat aquest premi. Sincerament, no sóc coneixedora de molts certàmens del nostre país, però just aquest el coneixia, també pel que fa a la Setmana de la Poesia de Sant Feliu, que trobo que és una passada per la quantitat i qualitat d'actes que s'organitzen".
Nascuda a Sant Celoni (Baix Montseny) i resident a Oix, un poble molt petit a l'Alta Garrotxa, la guanyadora de la darrera edició del Premi Martí Dot dedica el guardó a l'Isarn, "el petit que duc al ventre, simplement per la seva imminent existència".
Andrea Ambatlle s'ha alçat amb el guardó d'una de les edicions quantitativament i qualitativa més destacables dels darrers anys. "La nostra sida" era una de les 18 obres que es van presentar al concurs, i va esdevenir el poemari guanyador després d'un intens debat de més de tres hores per part del jurat. El lliurament del premi, previst pel 20 de març en el marc de la Setmana de la Poesia, es va haver d'ajornar per l'Estat d'Alarma i el posterior confinament. A hores d'ara es manté la presentació del poemari, publicat per Viena Edicions, al mes de novembre.
Precisament, coincidint amb el confinament i amb la seva imminent maternitat, Ambatlle afirma que "feia temps que no produïa tant, ara és necessitat. No pel confinament o aquesta situació apocalíptica. Diguem que la fi del món m'ha enganxat molt embarassada i això fa que tingui temps per escriure com ho porto. Jo em pensava que per ser mare jove estaria esplèndida i diguem que no és del tot així. Estic escrivint molt sobre aquesta propera maternitat, el meu cos i que tal es porta un humà dins del ventre. Res gaire idíl·lic. De moment escric, i em queda poc per parir".
La tercera millor participació de la història
En aquesta 45a edició del Premi de Poesia Martí Dot s'han presentat 18 poemaris, la tercera millor participació de la història del certamen. Les dades d'aquesta edició reflecteixen novament, d'una banda, el bon moment que viu la poesia catalana, sobretot entre el públic jove, amb la proliferació de nous creadors i creadores cada vegada més presents als ambients culturals i literaris. I per l'altra, mostren que s'està consolidant el premi com una de les grans cites anuals i de referència per a joves poetes i poetesses, ja que es tracta del segon premi més veterà de poesia per a joves de tot Catalunya.
El Premi de Poesia Martí Dot, convocat per l'Ajuntament, té com a objectiu promoure la creació literària en català i ajudar els joves poetes i poetesses a donar a conèixer la seva primera o segona obra. El certamen és obert a la participació de persones menors de 36 anys que presentin un recull de poemes originals i inèdits, escrits en català, en quantitat suficient per integrar un volum, aproximadament uns 300 versos.
El premi es va crear al 1974 per tal de difondre la poesia en llengua catalana entre el jovent. Al llarg de la seva existència aquest guardó ha servit per posar a l'escenari literari poetes i poetesses com Vicenç Villatoro (1978), Agustí Vilar (1979), Xavier Pérez i Torío (1984) o Míriam Cano, Aina Torres, Raquel Santanera, Guim Valls o Carla Fajardo en els darrers anys.