L'equip sènior femení de waterpolo del Club Natació Sant Feliu representa avui un dels màxims exponents de l'esport santfeliuenc. Vinculat a una entitat amb una llarga trajectòria a la ciutat, el conjunt ha esdevingut un referent de dedicació, disciplina i esperit de superació, projectant el nom de Sant Feliu de Llobregat més enllà de l'àmbit local.

Durant aquesta temporada, l'equip ha assolit una fita de gran rellevància esportiva en proclamar-se subcampió de la primera edició de la Conference Cup europea, un èxit que situa el Club Natació Sant Feliu en l'àmbit de l'elit continental d'aquest esport. Aquesta trajectòria és el resultat d'anys de treball constant, compromís col·lectiu i aposta decidida per l'excel·lència esportiva.

Més enllà dels resultats, l'equip sènior femení de waterpolo exemplifica valors plenament compartits per la ciutat, com ara l'esforç, la constància, el treball en equip i el compromís. Alhora, constitueix un referent destacat per a la promoció i la visibilització de l'esport femení, i un motiu d'orgull per al conjunt de la ciutadania.

Per aquest conjunt de mèrits, és especialment significatiu que les integrants de l'equip siguin les encarregades de pronunciar el Pregó de les Roses d'enguany, donant inici a les Festes de Primavera 2026.

Veu 1:

Bona tarda, Sant Feliu!

Alcaldessa, autoritats, entitats, veïns i veïnes… i a tothom que avui omple aquesta plaça amb ganes de festa.

Avui és un dia molt especial per a nosaltres. Fa unes setmanes, en un acte al nostre club, l'alcaldessa ens va proposar ser les pregoneres d'aquestes Festes de Primavera. Un moment que ens va fer molta il·lusió, però sobretot ens va fer sentir molt orgulloses.

Orgulloses del camí fet, de representar aquesta ciutat i de portar el nom de Sant Feliu allà on anem, competicions catalanas, espanyoles, europees i mundials.

Nosaltres som el primer equip femení de waterpolo del Club Natació Sant Feliu. Però avui no venim només com a esportistes. Venim com a part d'aquesta ciutat.

Veu 2:

Perquè Sant Feliu, no és només el lloc on vivim. És el lloc on creixem.

És la ciutat on moltes de nosaltres vam començar a nedar, on vam fer les primeres amistats, on hem passat hores i hores dins i fora de l'aigua.

És la ciutat de les roses. I no és casualitat. Perquè les roses representen molt bé el que som: bellesa sí…, però també esforç, constància i capacitat de tornar a florir cada any, passi el que passi.

I això és el que fa Sant Feliu. Una ciutat que sempre tira endavant.

Veu 3:

Una ciutat que avui està canviant. Que es transforma. Que té carrers en obres, desviaments inesperats… i algun que altre moment en què arribes tard, perquè "aquest carrer abans no estava tallat".

Però també és una ciutat que mira cap al futur.

Quan el soterrament de la via sigui una realitat, Sant Feliu estarà més unida que mai. Sense barreres. Més connectada. Més propera.

I, en el fons, això és el que ja som: una ciutat que es troba, que es coneix, i que es saluda pel carrer.

Veu 1:

I en aquest "saludar pel carrer" hi ha molt més del que sembla.

Hi ha el forn de pa on entres i et diuen pel nom.

Hi ha la botiga de barri on sempre trobes una cara coneguda.

Hi ha aquell café, on no cal ni demanar perquè ja saben què vols.

Això no surt als mapes. Però és el que fa ciutat.

És el que fa que Sant Feliu, sigui casa.

Veu 2:

I d'alguna manera, el nostre club també és això.

El Club va néixer l'any 69. I des de llavors ha crescut amb la ciutat. Amb generacions de persones que han passat per la piscina, que han après, que han competit… i que han fet del club una família.

Una família que també ha viscut moments difícils.

Poc després de la inauguració de les noves instal·lacions, una incidència va obligar a reorganitzar-ho tot. Vam haver d'entrenar on podíem, com podíem… i sovint totes les categories juntes.

I sí, potser no eren les millors condicions… però d'alguna manera van ser dels millors moments.

Perquè allá, es va crear alguna cosa molt forta: germanor, cohesió, i sobretot sentiment de club. Perque va ser, gairebé, un any dur, Podriem haver-ho deixat, canviar de club, abandonar el nostre esport. Però no, junts vam tirar endavant. Creant històries i enfortint l'amistat i l'esport que ens unia.

Allà vam aprendre que, quan les coses es compliquen, el més important és seguir i sumar junts.

Veu 3:

I potser per això hem arribat fins aquí.

Avui competim a la Divisió d'Honor, la màxima categoria estatal. I no només això: en aquesta lliga ens enfrontem, setmana rere setmana, a jugadores que han tocat el cel, campiones olímpiques a París. Això dona encara més valor al que fem. A més, hem estat subcampiones de la Conference Cup Europea, portant el nom de Sant Feliu per tot el continent i demostrant que, des de casa nostra, també es pot competir al màxim nivell.

Però el més important no és on hem arribat. És com hi hem arribat.

Amb esforç. Amb constància. I sobretot, amb equip.

Veu 1:

Un equip molt especial.

Perquè al nostre vestidor conviuen moltes edats. Hi ha jugadores molt joves i d'altres amb més experiència. I això fa que cada dia sigui una barreja de tot: aprenentatge, exigència, riures… i alguna que altra broma que, millor no explicar aquí.

Però és així com creixem. Les unes amb les altres.

Veu 2:

I sí… també amb molt clor.

Perquè si hi ha una cosa que totes compartim és, que, després d'un entrenament, el cabell no sempre està en el seu millor moment… i que, encara que ens esforcem molt, no sempre aconseguim explicar bé què és el waterpolo.

Veu 3:

I des d'aquí també volem dir una cosa clara.

L'esport femení està creixent. I està creixent molt. Però encara necessita més visibilitat, més suport i més confiança.

Perquè el que fem dins l'aigua no és diferent del que fan els equips masculins: entrenem igual, competim igual, i ens esforcem igual.

I els resultats hi són.

Per això avui volem reivindicar-ho amb força: l'esport femení no és una promesa. És una realitat.

I no volem que se'ns doni una oportunitat. Volem que se'ns reconegui el que ja hem demostrat.

Veu 1:

Nosaltres continuarem treballant. Continuarem competint. Continuarem portant el nom de Sant Feliu allà on anem.

Però també continuarem sent part d'aquesta ciutat. Caminant pels seus carrers, trobant-nos amb la seva gent, vivint-la cada dia.

Veu 2:

Perquè Sant Feliu és això: una ciutat que creix, que canvia, però que no perd la seva essència.

Una ciutat que floreix cada primavera.

Una ciutat que es construeix entre tots.

Veu 3:

I avui, amb aquest pregó, el que volem és convidar-vos a viure aquestes festes amb tota la intensitat que pugueu.

Convidar-vos a sortir al carrer. Somrieu, paseu-vos-ho bé amb els vostres.

Convidar-vos a compartir.

A compartir-vos. I sobretot a retrobar-vos.

Veu 1:

I abans d'acabar, ens agradaria fer-vos una invitació molt especial.

Veu 2:

Que vingueu a la piscina. Que conegueu el nostre esport. Que visqueu un partit de waterpolo en directe.

Veu 3:

Perquè el waterpolo s'ha d'explicar… però sobretot s'ha de veure. S'ha de sentir. S'ha de viure des de la grada.

Veu 1:

Us assegurem emoció, intensitat, també una mica de calor… i algun que altre moment que us farà aixecar-vos del seient. I sobretot trobareu un equip que representa aquesta ciutat amb orgull, amb esforç, i amb moltes ganes de continuar creixent!

Les tres veus (alhora):

Visca Sant Feliu, la ciutat de les roses!

Que visquin les Festes de Primavera!

I sobre tot visca l'esport femení!!!!