Història del Palau Falguera
El Palau Falguera residència de pagesos, mercaders i nobles, lloc de visita de reis i reines, ha estat un edifici en continua transformació que ha reflectit l'ascens social d'una família. Els seus salons i dependències han conegut esdeveniments importants per Sant Feliu i Catalunya.
L'any 1636, a mitjan segle XVII, Jaume Falguera originari d'un mas de Plegamans i instal·lat a Barcelona on s'havia enriquit gràcies a les seves activitats comercials, va decidir fer una forta inversió en l'adquisició d'una finca, situada en el camí ral, a Sant Feliu. La compra l'entenia també com una via de prestigi i ascensió social, perquè Jaume Falguera sabia abans de l'adquisició de la finca que aquesta població era un lloc de pas i aturada de les personalitats que, procedents de Madrid, viatjaven a Barcelona. En aquell moment, segons el document de compra, l'edifici estava integrat per dues cases contigües amb portals oberts al camí ral, amb pati, hort, corral, un pou i un trull.
A l'entorn de l'any 1750 la casa s'havia ampliat considerablement. Pel costat del camí ral, la casa ja tenia una sola façana que unia les dues cases inicials i, adossades a l'edifici s'hi havien construït 5 cases amb els seus respectius patis al darrera pel costat nord i quatre cases més al costat sud, la darrera de les quals estava enretirada de la línia del carrer.
A finals del segle XVIII, el baró de Maldà, arran d'una de les seves habituals visites a can Falguera, va descriure la façana interior amb unes “belles galeries que circulen per detràs de la casa, pintadas al fresco i a la vista de l'hort a ponent”. Afegia que “servia de sostre de la galeria, de cap a cap, un frondós parral impenetrable per la espesura de sos pàmpols casi als raig de sol en lo temps rigorós del estiu”. I cita l'escultura del déu Bacus.
El mateix baró de Maldà en descriu les festes que s'hi celebraven en les quals es ballava i es jugava a jocs de taula, mostrant la funció social que tenia el Palau.
Durant la segona meitat del segle XIX, Josepa Falguera, propietària de la casa, després de recuperar les cinc cases construïdes durant el segle XVIII, va decidir fer una gran reforma de l'edifici. Per tal de fer-lo més gran, va incorporar les dites cases al conjunt i, amb la finalitat de donar unitat al conjunt, va ordenar la construcció de la façana del llac. És d'un estil eclèctic, que barreja elements neoclàssics d'influència italiana amb d'altres romàntics. Els diferents elements decoratius són de terracota i representen l'horta, el jardí i l'abundància, mentre que sobre les portes i a les sanefes s'hi poden observar motius vegetals.
Al mateix temps, es va planificar el jardí, que es podia contemplar des de la gran terrassa del Palau.
L'any 1890 Joaquim de Càrcer, marquès de Castellbell, va fer construir l'oratori que es troba a la part exterior en el lloc on hi havia hagut dues cases. Van deixar la paret sud cega, atès que encara hi havia unes altres cases de les quals els Càrcer no en podien disposar.
El 1911 el mateix Joaquim de Càrcer va aconseguir disposar de la resta de les cases que va fer enderrocar, ampliant el jardí i posant una porta de ferro a la cantonada, deixant la paret sud de l'oratori al descobert.
La següent reforma va ser realitzada per Dolores de Càrcer i de Ros, a partir de 1924. La marquesa, va fer una sèrie d'obres per tal que la casa recuperés el seu aspecte senyorial, després d'un període d'un cert abandó. Fonamentalment va modificar la coberta i va aixecar el sostre de la golfa, obra que va permetre multiplicar les habitacions del segon pis. Es van fer restaurar les pintures i les habitacions principals. Les diferents dependències estaven decorades amb mobles de qualitat, molts d'ells del segle XIX. De les parets penjaven quadres i un gran tapís que el virrei Amat havia portat de Perú. I sobre els mobles hi havia objectes de plata i de porcellana. El Palau es va convertir en un important centre social on es feien festes a les que assistien les més importants autoritats del país, al mateix temps que perdia definitivament el seu caràcter d'explotació agrícola.
La darrera reforma de la dècada de 1990, realitzada pels arquitectes Manuel Giralt i Lluís Cuspinera, ha convertit el Palau en centre cultural, on hi ha l'Escola de Música. S'ha canviat el lloc de les escales interiors i s'han reforçat sostres i estructures. A la part nord s'hi ha construït un auditori mentre que, al costat contrari, adossada a la capella s'hi ha aixecat una construcció de nova planta destinada a sala d'exposicions. S'ha donat unitat a la façana del carrer de Falguera mentre que el projecte ha respectat la façana del llac.