Coneixem les technomentores de Sant Feliu

28/04/2021

Lectures: 1669

Les technogirls ja han lliurat els seus projectes i ara toca esperar. Mentrestant, volem que conegueu a totes les protagonistes: els equips de technogirls i també a les seves mentores. Sense la seva dedicació i implicació aquest programa no seria possible.

A Sant Feliu enguany hem tingut quatre equips de technogirls, o sigui que hem tingut també un equip de quatre mentores i mentor. Són l'Àurea, mentora de l'equip Gambaru; el David, co-mentor amb l'Ainhoa del Green Team Group; la Lucía , mentora de Sororitapp; i la Vanessa, mentora de les SGirls.

Hem volgut conèixer quines han estat les seves motivacions per participar, com ha estat treballar amb els equips de Sant Feliu.

Aquí us deixem què ens han dit!

És la teva primera vegada mentoritzant technogirls? Què et va fer decidir a participar al projecte? Tenies experiència en algun projecte similar?

A. Si, és la meva primera vegada com a mentora, però no és la primera vegada que m'implico en el projecte de Technovation Girls. L'edició passada, la del 2020, vaig participar com a jutge en l'àmbit mundial. La veritat és que no coneixia aquesta iniciativa i un dia una companya de la universitat em va passar una notícia que estaven buscant jutges i vaig decidir inscriure'm. M'ho vaig passar molt bé avaluant projectes de grups de noies d'arreu del món, ja que em va fer recordar que no a tots els països tenim les mateixes necessitats socials i per això les idees d'Apps i projectes entre uns països i altres eren molt distants. Aquest any, com que em va agradar molt el projecte, vaig decidir apuntar-me a fer de mentora. També estic implicada en altres projectes "d'empoderament de les dones". Formo part de Women In Aerospace - Europe Barcelona i participo en el programa inspira STEAM, un projecte impulsat per la universitat de Deusto, el qual consisteix en 6 sessions a nens i nenes de 6è de primària, tractant diversos temes com per exemple els estereotips o les dones STEAM. M'agrada molt la paraula empoderament, penso que descriu completament l'acció que hem d'assumir si volem generar un canvi.
D. Es la primera vegada que mentoritzo Technogirls o un programa com aquests. Havia fet de mentor en el entorn laboral més de cara a tutories internacionals de treballadors. Addicionalment sempre he estat implicat en temes de voluntariat i participació des dels meus temps d'escolta, després amb els temes de cultura popular on he fet de cap de colla de castells i ara sóc cap de colla dels Gegants.... però sí que és veritat que fer de mentor de noies tant joves és tot un repte.
L. Aquest ha estat el meu primer cop mentoritzant a Technogirls, mai havia viscut una experiència similar. Vaig trobar el voluntariat a les propostes que ofereix la Universitat Oberta de Catalunya i no ho vaig dubtar ni un segon. Era el voluntariat que més s'ajustava a la meva personalitat i els meus interessos. Poder treballar amb un equip de nenes en l'àmbit tecnològic i veure que poden arribar a fer projectes tan grans de tan petites ha estat molt gratificant.
V. L'any passat havia contactat amb l'organització i vaig fer de co-mentora, però més com a suport logístic i vaig participar poc. Em vaig animar perquè el projecte és molt interessant i crec que és un problema real i greu que hi hagi poques noies en estudis STEM. Aquest projecte és una oportunitat. No tenia experiència amb noies, però sí amb voluntariat, dins la UOC participo a un programa de suport a refugiats que reben beques d'estudi al nostre país. També he fet altres voluntariats a l'estranger.

Com et vas decidir a mentoritzar un grup de noies de Sant Feliu? Tenies alguna relació prèvia amb el municipi?

A. No tinc cap mena de relació amb el municipi, excepte que una de les meves millors amigues de la universitat és d'aquí. Jo vaig decidir apuntar-me a fer de mentora d'aquesta edició, però no tenia grup assignat fins que un dia les "Gambaru" em van contactar i em van demanar si podria fer-les-hi de mentora, i els hi vaig dir: és clar que sí!
D. Jo havia participat en la Sant Feliu Maker league fa un parell d'anys per tant ja havia participat en programes d'aquests i la meva relació amb Sant Feliu és més propera amb el tema de Gegants i cultura popular que amb la tecnología que es limita a la Maker League i ara amb el Technovation. Vaig participar per donar suport a l'Ainhoa, mentora que també va ser exparticipant de la Sant Feliu Maker League, que va començar comentaritzant el grup però que estava embarassada i sabia que no podria acabar el projecte.
L. Em vaig decidir per Sant Feliu per la seva proximitat amb Vallirana, que és on visc. M'hagués agradat estar físicament amb les nenes i poder treballar amb elles al mateix poble, però les restriccions derivades de la pandèmia ens ho han impedit i hem hagut de fer totes les sessions online.
V. Doncs va ser per la coordinadora local del projecte, la Txell, que em va contactar pel grup de mentores i m'alegro molt d'haver participat. Jo no tinc cap relació prèvia amb el municipi, tan sols fa quatre anys que visc a Catalunya, però estic desitjant poder venir a visitar-vos presencialment i conèixer-nos en persona.

Ha estat una edició marcada per la virtualitat i tot els problemes que això comporta. Com valores l'experiència?

A. Penso que en el nostre equip, no hi ha hagut cap inconvenient per haver de desenvolupar-lo de forma virtual i diria que parlo tant a títol personal com per a l'Anna i la Laia, les noies a les quals feia de mentora.
La tecnologia ha avançat molt i per sort o per desgràcia aquest últim any ens hem acostumat a fer les coses diferents. Per part meva, estic acostumada a treballar telemàticament, de fet el meu TFG (Treball Final de Grau) també el vaig fer de forma virtual amb un professor dels Estats Units, i és per això que els hi he intentat facilitar al màxim a les noies del meu grup el fet d'haver de treballar a través de la pantalla. L'experiència en general la valoro molt positiva. Estic del tot segura que fent el projecte, les noies han après moltíssimes coses no només en l'àmbit tecnològic, que està clar que sí, sinó també en l'àmbit pràctic i quotidià. I jo, també he après amb elles.
De vegades penso que tenim la sensació que dels més petits no podem aprendre, però això no és així. Fer un projecte d'aquestes dimensions i característiques, no és fàcil i és una de les coses que diria que de moment no s'ensenya en la majoria d'instituts, per això trobo tan interessant tenir l'oportunitat de fer-lo. Per això, encara valoro molt més positivament el fet que les dues se n'hagin en sortit amb tant d'èxit. També, crec que aquest projecte els ha servit a les noies per poder veure que no tot sempre surt com s'esperava o es tenia planejat en un principi, però que amb motivació i ganes es poden anar fent ajustaments per tal que surti el màxim de bé possible.
D. És veritat que la virtualitat forçada ho fa tot mes difícil, dificultant l'aprenentatge i fent imposible que entre equips es vegin o col·laborin. Això evidententment ens obliga a desenvolupar noves formes de relació que son un "challenge" per a tutors i participants, que crec que al final ho hem dominat millor.
L. Penso que presencialment les nenes haguessin gaudit més i que és essencial per tenir-les motivades, tot i això han pogut treure el seu projecte endavant i les sessions virtuals s'han enfocat de manera molt dinàmica, per la qual cosa s'han sentit acompanyades en tot moment.
V. No he tingut problema amb la virtualitat perquè hi estic acostumada, però sí que ha costat treballar la cohesió de grup. Són nenes molt petites, han començat amb 9 anys, ni tan sols tenen mòbil, i ha costat. Hem après no només app inventor, també com comunicar-nos amb google Drive. Això ha fet que el procés hagi estat més lent però en realitat hem après molt. No es participa només per guanyar, sinó que el guany està en tot el camí que es fa en la realització del projecte. Treball en equip i a distància és difícil, però s'hi han acostumat i ara són capaços de moure's amb molta soltesa pel Google Drive. És un grup de nenes molt petites però amb molta implicació. No s'han queixat de res i han estat treballant en tot moment, fins i tot un dia que ens vam haver de quedar més de 3 hores connectades perquè calia acabar un tema.

Quin consell donaries a futures mentores de Technogirls?

A. No sé si m'atreveixo a donar cap consell perquè penso que cada grup té les seves característiques i possiblement alguna cosa que a nosaltres ens ha anat molt bé, a unes altres pot no servir-los. De totes maneres, penso que sí que hi ha una cosa essencial per participar en el Technovation i aquesta és la motivació i les ganes d'endinsar-te en un projecte per tal que et sorprengui.
D. És una experiència per aprendre i experimentar juntament amb els participants. És un repte per a tots.
L. Les nenes poden frustrar-se amb les parts més tècniques, sobretot amb la pròpia codificació de l'aplicació. A les futures mentores els diria que tractin d'empoderar-les, fent veure l'experiència no com una obligació com quan són a classe sinó com un joc amb el que poden divertir-se i aprendre alhora i on cada etapa és un nivell que han de superar. Quan acabin, les nenes han de tenir clar que són capaces de tot
V. Paciencia, empatia i confiança. Aquestes personetes fan coses molt grans. Han de gaudir amb el que fan. És una responsabilitat molt gran. De vegades el dia a dia ens fa patir, per falta de temps, però hem de saber que és aprendre jugant plegades, fer que les nenes s'interessin per coses diferents. En el meu grup, per exemple, abans de començar es posaven obstacles abans de res, no es veien amb capacitat per fer coses. Ara han vist que no i aquest és un aprenentatge que els servirà en altres ocasions. No posar-se límits. Veure que, amb ajut, ho poden aconseguir. Agafar confiança. Ara, res les pot parar. Sé que alguna acabarà en alguna carrera tecnològica de ben segur perquè això enganxa.