Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones
Manifest 25N 2022
Trenquem el silenci, tallem amb les violències
Enguany fa 62 anys que van ser violentament assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència al règim dictatorial d’aquell moment. Ho va fer la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, el 25 de novembre de 1960. El 1999, en homenatge aquestes tres dones, l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.
Des de llavors, no han cessat els esforços del moviment feminista des de tots els àmbits per a eradicar les violències masclistes arreu del Món. El repte és enorme, perquè es tracta de canviar la societat i destruir el poder patriarcal. Direm que ens cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per eradicar totes les formes de violència masclista.
Les violències masclistes contra les dones i les nenes són una de les violacions més generalitzades dels drets humans en el món. Es produeixen molts casos cada dia en tots els racons del planeta. Aquest tipus de violència té greus conseqüències físiques, psicològiques, sexuals i emocionals sobre els cossos de les dones, durant tot el cicle vital, impedint-nos al llarg de tot el nostre cicle vital, participar plenament en la societat i poder exercir plenament els nostres drets.
Patim cada dia una violència globalitzada, sense fronteres, que ens afecta a totes sense distinció de classe, ètnia, religió, condició, opció o identitat.
Guerres i conflictes bèl·lics exacerben les desigualtats i la violència que patim les dones en temps de pau presents en totes les societats del món.
Una violència estructural i sistèmica que impacta en tots els àmbits de la vida de les dones: en la parella, en la família, a la feina, en l’àmbit social o comunitari i en l’entorn digital, però també en l’educatiu, en la vida política i en l’àmbit institucional. I que es manifesta en forma de violència física, psicològica, econòmica, sexual, en forma d’assetjament per raó de sexe, en discriminació per embaràs o maternitat, en tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual, en violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones, en vexacions, en tractes degradants, restriccions o privacions de llibertat, en divulgació no consentida d’informació personal o continguts íntims, en agressions sexuals, en violència institucional i en feminicidis, entre moltes altres.
Avui donem veu a les dones que no poden perquè no hi són i a les que no son lliures per parlar.
Avui com tots els dies de l’any hem de lamentar, denunciar i visibilitzar totes les violències que rebem les dones.
Ja són 71 les dones assassinades a tot l’Estat segons la font de feminicidis.net, 1330 dones assassinades per homes des de que es recullen dades al 2010.
A qualsevol racó del món hi han dones que pateixen violència.
A les guerres som el blanc fàcil per ser violades, apartades de la família, ens fan servir com a objectes.
Els extremistes religiosos ens controlen com hem de ser, viure o vestir. Només podem ser mestresses de casa i parir fills.
Hi ha crims d’honor, matrimonis forçats de nenes que passen de jugar amb nines a tenir criatures fruit de relacions no desitjades, ni consentides, fruit de violacions legals que són aquest tipus de matrimonis, més comuns del que ens puguem imaginar en el nostre mal anomenat “Primer Món”, un primer món que cada dia està més empobrit, desinformat dels seus drets, ple de desigualtats socials i atemorit per la precarietat de les feines… i qui pateix més totes aquestes eines de manipulació social, discriminació, violències, som les dones, que a més d’haver de cercar eines per a poder sobreviure dia a dia hem de tenir cura d’uns fills o filles, que sovint estan sotmesos a la violència dia a dia, en alguns casos psicològics, i en d’altres també físics i fins i tot molts pagant amb la seva mort a través de la violència vicària, una de les formes més cruels de violència masclista per desgràcia cada cop més freqüent.
Dia rere dia les dones del món patim violències que limiten la nostra llibertat i felicitat. Aquestes violències poden ser exercides per persones properes a nosaltres, de persones desconegudes o d’institucions. Amb l’excusa de la crisi econòmica, les retallades en els drets socials, la inseguretat laboral i l’augment de la pobresa, aquestes violències estan creixent. L’atac contra el dret al propi cos, l’atac contra els nostres drets socials i laborals, l’augment de la càrrega de cures, els atacs constants de la caverna ideològica que suposa el feixisme, la misogínia, el masclismes, la reducció dels recursos per projectes socials, fan evident l’atac patriarcal contra les nostres vides
Des d’aquestes paraules fem un reconeixement a les persones que han superat allò de “són coses de parella”, i han despenjat el telèfon per denunciar-ho. Es necessita un compromís unitari de la societat i les administracions per a garantir la vida digna de les dones i les nenes. Hem d’agrair també a les dones que han alertat de la situació que patien, i entre totes i tots ens en hem de corresponsabilitzar de que aquestes situacions no continuïn, i als agressors recordar-los-hi que no tindran espai per a la impunitat.
Gracies a la lluita feminista i els seus avenços, com a la Llei per la Igualtat (3/2007), (que ja s’anunciava a la Constitució Espanyola però no es complia), de la Llei a favor de l’Avortament (perquè sigui la dona qui pugui decidir sobre el seu propi cos), la Llei 17/2020 que actualitza la Llei catalana del 5/2008 del Dret de les Dones a eradicar les violències masclistes, o la llei del “NOMÉS SÍ ÉS SÍ”, (de cara a les agressions tipus La Manada, en que “Si no és consentit és delicte”), que també ha estat ratificat en el Congrés Espanyol, podrem comptar amb l’ajut de la Judicatura, que fins ara havia estat molt cega en tots els casos que havien de jutjar…
Exigim que es desenvolupi i implementi el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW), i que el Sistema Judicial assumeixi la responsabilitat envers la violència masclista i implementi mesures de justícia real i efectiva.
Nosaltres, les dones del Consell de Sant Feliu de Llobregat, diem prou! Som supervivents! Volem el dret a viure sense violències masclistes garantit. No estem disposades a acceptar cap tipus de violència.
Visca la lluita feminista!
Sant Feliu de Llobregat, 25 de novembre de 2022.