Clementina Arderiu i Voltas
Carrer de Clementina Arderiu

Viquipèdia

Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-1236-N-9406
(Barcelona, 1889 - 1976)
Poeta.
Clementina Arderiu va néixer a Barcelona, en una família d'artesans argenters. Ben aviat es va interessar per la literatura i esdevingué una lectora àvida i estudià, també, música i idiomes. Va començar a publicar poemes de jove i aviat rebé reconeixement, en ser inclosa en antologies de poesia catalana moderna. L'any 1916 es va casar amb el poeta i crític Carles Riba, amb qui compartí interessos intel·lectuals. Durant la Guerra Civil, Arderiu romangué a Barcelona i s'exilià poc abans de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, i romangué quatre anys a França amb la seva família. Retornà a Barcelona el 1943, en plena dictadura franquista. Si bé que, inicialment, context cultural advers per a la llengua catalana fa que redueixi la seva producció literària, a partir de la dècada de 1950 reprèn l'activitat i esdevindrà un referent per a la resistència cultural al franquisme. És durant aquest període que formà part del cercle de dones intel·lectuals i artistes de la pintora russa Olga Sacharoff, establerta a Barcelona, que il·lustrà el seu poemari Sempre i ara(1946). Arderiu va continuar escrivint i publicant i rebé alguns premis pels seus poemaris. Morí a Barcelona el 1976.
Clementina Arderiu guanyà diversos premis al llarg de la seva vida, el Joaquim Folguera per Sempre i ara (1938), l'Óssa Menor i el Lletra d'Or per És a dir (1958), el Crítica Serra d'Or de poesia per L'esperança encara(1968). L'obra de Clementina Arderiu es caracteritza per un vincle molt estret entre poesia i experiència vital. La vida, la mort, el pas del temps, la guerra o l'exili són temes recurrents. Un altre tret rellevant és la reflexió sobre la identitat femenina. Tot i no plantejar una reivindicació explícita, la seva obra representa una mirada al desig de llibertat i a la identitat pròpia més enllà de les convencions socials imposades, quelcom que reivindicaran altres escriptores feministes com Montserrat Roig o Maria-Mercè Marçal.
Arxius en línia - Detall del fons