Jardins del Palau Falguera
Els jardins del Palau Falguera daten del segle XVII, quan Jaume Falguera va construir un gran palau amb uns jardins que arribaven fins al riu Llobregat. Algunes fonts històriques mencionen l'estada al Palau Falguera del rei Felip V, a principis del segle XVIII. Fins a l'any 1988, aquest conjunt històric va ser propietat del marquès de Castellbell, descendent de Jaume Falguera.
L'any 1995 la finca, que actualment la formen un palau de 2.800 m² i els jardins, que tenen una extensió d'1,5 hectàrees, la va adquirir l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat per convertir-la en un parc públic.
En aquest espai els plataners de grans dimensions tenen una predominança destacable, però també trobem altres espècies vegetals com el margalló (endèmic de la regió mediterrània), acàcies roses, palmeres datileres, rosers, teixos, lledoners o alzines.
Els jardins compten amb àmplies zones de gespa, bancs, camins, així com una zona infantil per gaudir amb plenitud de l’indret.
L'edifici del Palau acull diversos serveis municipals, així com l'Escola Municipal de Música. A més, des de l'any 2006 és la seu de l'Exposició Nacional de Roses.
Vols fer activitats al parc?
Horari
- Hivern: De 9 a 21 h.
- Estiu (15 juny - 15 setembre): De 9 a 21:30 h
Normes d'ús
Porteu el gos lligat
Recolliu les deposicions dels gossos
Utilitzeu les papereres
Respecteu la natura
No és permès
Fer soroll
Fer foc
Collir flors
Donar menjar als animals
Fauna
Garsa Pica pica
- Originària de casa nostra. És el símbol festiu de la Festa de Tardor.
- Fa el niu a les parts més altes dels arbres per protegir-se dels depredadors terrestres.
- Per passar desapercebuda, fa una tapa amb branquetes quan està covant els ous.
Cotorreta de pit gris Myopsitta monachus
- Originària de Sud-Amèrica.
- És un ocell molt sorollós que ha colonitzat palmeres.
- Fa grans nius en forma de colònies.
- Menja dàtils i insectes.
Abellerol Merops apister
- Família originària de zones càlides, tropicals.
- Passa l’hivern a les sabanes africanes i a l’abril retorna a Europa.
- S’alimenta exclusivament d’insectes voladors (abelles, vespes i espiadimonis).
Cotorra de Kramer Psitacula krameri
- Originària d’Àfrica i Àsia.
- Tolera bé les baixes temperatures.
- No fa nius sinó que aprofita els forats dels arbres.
- Menja fruites, baies, llavors i brots tendres.
Flora
Plataner Platanus Hispanica
- És un arbre de gran creixement i longevitat, que proveeix de refrescant ombra.
- El tronc adquireix diverses tonalitats en despendre’s part de l’escorça.
Xiprer Cupresus sempervirens
- És una conífera de gran alçària, típica de zones càlides i temperades.
- Molt utilitzat als cementiris des de l’època dels romans.
Còcul Cocculus laurifolius
- Originari del Japó i la Xina, és un arbre de grandària mitjana, amb flors de color blanc amb punts grocs.
Margalló Chamaerops humilis
- Arbre endèmic de l’àrea mediterrània, que s’utilitza per a la confecció d'escombres, estores, cabassos i altres estris domèstics. Els seus fruits són comestibles.
Alzina Quercus ilex
- Arbre mediterrani força abundant en els nostres boscos.
- Algunes varietats proveeixen de l’apreciat suro i el seu fruit, l’aglà, és un aliment apreciat per a l’engreix del porc.
Gingko Gingko biloba
- Originari de la Xina i el Japó, actualment no es reprodueix en estat salvatge.
- Se l’anomena l’arbre de la pau, perquè va sobreviure a l’explosió d’Hiroshima de 1945. Pot viure més de mil anys.
Pitosporo Phitosporum tobira
- Originari de la Xina Oriental, el Sud del Japó i el Sud de Corea.
- S’utilitza per a usos ornamentals. És molt resistent a la contaminació.
Teix Taxus baccata
- És una conífera originària de l’Europa occidental, Àfrica i el nord de l’Iran.
- La seva fusta és molt apreciada pels ebenistes.
Palmera canària Phoenix canariensis
- Originària de les illes Canàries, ara és una palmera decorativa.
- Antigament se n’aprofitava tot, inclosos els fruits, que no són tan saborosos com els dàtils, fins i tot el prat dels ramells de les flors per a l’elaboració d’escombres.
Washingtonia Washingtonia sp.
- Palmera originària del sud-est dels Estats Units, on les seves fulles s’usaven als enterraments.
- Actualment es cultiva com a planta ornamental, i no tolera massa bé el fred ni la humitat.
Imatges del parc, feu clic sobre la imatge per ampliar-la:
