Frederica Montseny i Mañé

Carrer de Frederica Montseny

Viquipèdia

Viquipèdia

(Madrid, 1905 - Tolosa, 1994)

Política anarquista, ministra i escriptora.

Nascuda a Madrid el 1905, en el si d'una família de destacats mestres i intel·lectuals anarquistes i lliurepensadors catalans. El seu pare era Joan Montseny, que utilitzava el pseudònim Federico Urales, i la seva mare, Teresa Mañé, Soledad Gustavo, i havien hagut d'exiliar-se de Catalunya arran de la repressió derivada de la Setmana Tràgica (1909). Durant la seva infantesa, Frederica Montseny va entrar en contacte, gràcies als seus pares, amb destacats intel·lectuals progressistes. El 1914, la família retornà a Barcelona. Frederica Montseny començà escriure en diverses publicacions llibertàries, d'entre les quals podem destacar La Revista Blanca, que editaven els seus pares. També s'inicià com a escriptora de novel·les socials, la temàtica de les quals era l'emancipació de les dones, d'entre les quals podem destacar La victoria, El hijo de Clarai La indomable. El 1923, s'afilià a la CNT i defensà la tendència més radical en el si del sindicat, en mostrar-se crítica amb l'estratègia del sector trentista d'endarrerir la revolució. Plasmava aquests plantejaments radicals en articles de caràcter polític que escrivia en revistes anarquistes. A partir del 1930, convisqué amb Germinal Esgleas, militant de la CNT, sense contraure matrimoni, en una unió lliure.

Amb l'esclat de la Guerra Civil el 1936, Frederica Montseny s'implicà en la defensa de la República i la consecució de la revolució social. S'afilià a la FAI, grup anarquista revolucionari. Passà a centrar-se, doncs, en l'activisme polític i, amb la seva cultura i capacitat d'oratòria, esdevingué una de les líders més destacades de l'anarquisme. El novembre de 1936, la CNT acordà participar del govern de concentració antifeixista i Frederica Montseny fou nomenada Ministra de Sanitat i esdevingué, així, la primera ministra dona de la història d'Espanya. Desenvolupà, malgrat el poc temps i les traves, una destacada política d'assistència social i sanitària, que implicava un projecte de llei d'avortament. El 1938 fou cessada. Mantingué la seva activitat política fins al final de la guerra el 1939, que l'obligà a exiliar-se. Establerta a Tolosa de Llenguadoc amb la seva família, continuà vinculada a la CNT i escrivint en revistes anarquistes. Amb la mort de Franco, retornà el 1977 i participà en el primer míting de la CNT des de la guerra, que tingué lloc a Barcelona. Incansable, mai deixà de defensar els seus ideals llibertaris, fins la seva mort a Tolosa el 1994.