Margarida Xirgu i Subirà

Carrer de Margarida Xirgu

Viquipèdia

Viquipèdia

(Molins de Rei, 1888 - Montevideo, 1969)

Actriu.

Va néixer a Molins de Rei, però de nena es traslladà a Girona i després a Barcelona, al barri del Raval. Començà a freqüentar, juntament amb el seu pare, grups de teatre d'aficionats i els Cors Clavé, mentre treballava en una passamaneria. Debutà professionalment al Teatre Romea de Barcelona el 1906, amb només divuit anys. Durant els anys següents, hi interpretà obres de Zola, Guimerà i Forster, que li permeteren guanyar-se una certa reputació. El paper de Salomé, de l'obra homònima d'Oscar Wilde, que interpretà al Teatre Principal, escandalitzà la societat barcelonina. Amb la mort del seu pare el 1907, Margarida Xirgu havia esdevingut el principal suport econòmic de la seva família, formada per la mare i el germà. A principis de la dècada de 1910, s'havia consolidat com a gran actriu del teatre català i, el 1912, inicià la seva carrera a Sud Amèrica, amb una gira que la dugué a l'Argentina, l'Uruguai i Xile. El 1913, s'instal·là a Madrid, tot i que continuà fent representacions a Barcelona i feu altres gires per Sud Amèrica. Assolí, durant aquests anys, una gran popularitat i autors de la talla d'Àngel Guimerà, Jacinto Benavente i Benito Pérez Galdós escrigueren obres perquè ella les representés. A finals de la dècada de 1920, inicià una relació molt fructífera amb el poeta i dramaturg Federico García-Lorca, que protagonitzà moltes de les seves obres, com "Mariana Pineda", "Yerma" o "Bodas de sangre".

El 1933, interpretà, juntament amb Enric Borràs, l'obra "Medea", de Sèneca, al teatre romà de Mèrida, fet que li reportà una gran popularitat.

Durant aquests anys, rebé diverses condecoracions, en un context de sintonia amb les noves institucions republicanes, ja que el 1931 havia estat proclamada la Segona República. Margarida Xirgu mantingué sempre un ferm compromís antifeixista i catalanista. El febrer de 1936, pocs mesos abans de l'inici de la Guerra Civil, l'actriu inicià una nova gira sud-americana, que es convertiria en un exili del qual ja no tornaria mai. S'establí a Montevideo (Uruguai), on dirigí l'Escuela Municipal de Arte Dramático i, després, el Teatro de Verano de Punta del Este. Obtingué la ciutadania uruguaiana el 1959. Continuà fent gires a altres països sud-americans i s'inicià com a directora teatral. Morí el 1969 i rebé el reconeixement, com a actriu i catalana universal, per part de l'Estat uruguaià i de centres catalans a l'exili. El 1988, un cop restaurada la democràcia, les seves despulles retornaren al seu poble natal, Molins de Rei.