Marquesa de Castellbell, Dolors de Càrcer i de Ros
Rambla de la Marquesa de Castellbell
Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. ACBL51-90-N-7397
Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. ACBL51-90-N-10567
(Barcelona, 1868 - Sevilla, 1939)
Aristòcrata, propietària del Palau Falguera.
Nascuda en el si de les famílies Falguera i Càrcer, al llarg de la seva vida amassà una gran fortuna gràcies a diverses herències familiars. El seu oncle, Joaquim de Càrcer, marquès de Castellbell i Castellmeià i baró de Pau i de Talamanca, fou un personatge destacat de l'alta societat barcelonina i fou mecenes del Palau de la Música Catalana, gran obra del Modernisme. El 1924, Dolors de Càrcer heretà el títol de Marquesa de Castellbell, el Palau Falguera i alguns terrenys agrícoles a Sant Feliu de Llobregat del seu oncle, que no havia tingut fills. Això li permeté convertir-se en titular del marquesat, quelcom poc habitual en les dones. El mateix any, obtingué la grandesa d'Espanya. També acumulà altres títols nobiliaris per la via del matrimoni amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat, baró de Segur i marquès de Sentmenat, i del seu pare, Josep de Càrcer i d'Amat, de qui heretaria el títol de baronessa de Maldà, ja que estava emparentada amb l'escriptor Rafael d'Amat i de Cortada, autor del famós Calaix de sastre itambé baró de Maldà.
Les finques de Sant Feliu es trobaven en un estat de decadència provocat per la caiguda de les rendes agrícoles arran de la plaga de la fil·loxera a finals el segle XIX, per la qual cosa la Marquesa inicià la reforma del palau, que esdevindria la seva residència de tardor. La reforma va consistir en l'elevació del sostre de l'edifici, una ampliació al segon pis i una redecoració de l'interior, de la qual destaca la de la sala principal, d'estil imperi. Com bona part de les elits, donà suport a la dictadura de Miguel Primo de Rivera i rebé al rei Alfons XIII al palau diverses vegades. Amb la proclamació de la Segona República, la família s'exilià al sud de França, però retornà amb el triomf de les dretes a les eleccions generals del 1933. Durant la Guerra Civil, el Palau Falguera fou col·lectivitzat pel sindicat socialista UGT, si bé que en acabar la guerra la família el recuperà. Dolors de Càrcer morí a Sevilla el 1939.