Matilde Bertran i Calopa

Carrer de Matilde Bertran i Calopa

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. ACBL51-90-N-9678

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. ACBL50-1-N-10833

(Barcelona, 1902 - Sant Feliu de Llobregat, 1987)

Escriptora.

Nascuda a Barcelona, vingué a viure a Sant Feliu durant la dècada de 1940, on tenia la casa d'estiueig. De jove, havia estudiat peritatge mercantil i freqüentà, durant tres cursos, la Universitat Catalana (Estudis Universitaris Catalans), una iniciativa sorgida el 1903 davant la negativa de les autoritats de fer docència en català a la Universitat de Barcelona. Allà fou alumna de Pompeu Fabra, Eugeni d'Ors i Aureli Campmany, entre d'altres. També estudià Belles Arts. Començà a escriure ressenyes i poesies a partir d'aleshores, a la revista parroquial Alba. Concretament, s'inicià amb una ressenya sobre una exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona, amb el títol de "Cristo en la cruz" i el poema "Tots els àngels fan pessebre". També escrigué guions per a Ràdio Sant Feliu amb motiu de la inauguració de l'altar de la Mare de Déu de la Montserrat a la parròquia. Poc després, s'inicià com a dramaturga amb el text "Foc de vesta", estrenada al Centre Parroquial de Sant Feliu el 1951. L'obra tingué un gran èxit de crítica i de públic, fet que implicà que fos representada també a Barcelona i altres poblacions. Estigué molt vinculada al Centre Parroquial de la ciutat i col·laborà amb l'espectacle desè aniversari d'aquest, que duia per títol "Aires de la terra", així com amb les representacions dels Pastorets. Alhora, també s'implicà en la creació del Premi Martí Dot de poesia el 1974. El 1980, fou la pregonera de la Festa de la Primavera.

Tot i que també escrigué alguns articles i poemes, Matilde Bertran fou sobretot dramaturga i escriptora de contes, i així se'n considerava. Algunes de les seves peces teatrals foren, a banda de "Foc de vesta", "La Costa Brava a New York", que també arribà a estrenar-se a Barcelona, "Aires de la terra", "Misteris de goig" o "La Postguerra". Si bé que tenia un tarannà conservador en relació amb el feminisme i al rol de les dones en la societat, defensà la millora de l'educació femenina. També reivindicà el paper transformador de la cultura i la necessitat que la gent jove s'impliqués en les activitats culturals de la ciutat.