Filadores: dones del tèxtil
Carrer de les Filadores
Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. ACBL51-90-N-8348
Des de finals del segle XVIII, Catalunya ja comptava amb una important tradició manufacturera, sobretot d'indianes (teixits de cotó estampats). Amb la introducció de maquinària moderna procedent d'Anglaterra --com la màquina de filar i el teler mecànic-- la producció es va mecanitzar progressivament. La implantació de la màquina de vapor va permetre instal·lar fàbriques a les ciutats, especialment a Barcelona, que es va convertir en el principal centre industrial.
Durant el segle XIX, el sector tèxtil cotoner va créixer de manera notable. Més endavant, moltes fàbriques es van situar al llarg dels rius, com el Llobregat i el Ter, per aprofitar l'energia hidràulica. El creixement industrial va provocar una forta migració interna: moltes famílies pageses es van traslladar del camp a les zones industrials a la recerca de feina. Això va comportar una transformació profunda de la societat catalana, amb l'aparició d'una nova classe obrera i l'augment de la conflictivitat social. A Sant Feliu, la industrialització es va iniciar a mitjan segle XIX amb l'establiment de petits tallers familiars tèxtils, gràcies a la seva proximitat amb Barcelona i l'arribada del ferrocarril el 1854. Progressivament, aquests tallers seran substituïts per grans fàbriques controlades per societats de diversos empresaris.
Les dones van tenir un paper fonamental en el desenvolupament del sector tèxtil. De fet, una part molt important de la mà d'obra de les fàbriques estava formada per dones i també per infants. Les tasques de filatura i teixit requerien habilitat manual i atenció, i sovint s'assignaven a treballadores femenines. Les condicions laborals eren dures: jornades molt llargues (de deu a dotze hores o més), salaris baixos -inferiors als dels homes- i escassa protecció laboral. A més, les dones havien de compaginar la feina a la fàbrica amb les responsabilitats domèstiques i familiars. Les dones també van participar en moviments reivindicatius i vagues, especialment a finals del segle XIX i principis del XX. Les protestes obreres reclamaven millores salarials, reducció de jornada i millors condicions de treball. Tot i que sovint han estat invisibilitzades, la seva participació va ser clau en la consolidació del moviment obrer català. A Sant Feliu, moltes dones van treballar a fàbriques com la Industrial Sedera, Can Bertrand o les Tovalloles.