Montserrat Roig i Fransitorra

Plaça de Montserrat Roig

Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-993-N-562

Viquipèdia

(Barcelona, 1946 - 1991)

Escriptora i periodista, activista d'esquerres, feminista, catalanista i antifranquista.

Nascuda a l'Eixample de Barcelona, era filla de l'escriptora i periodista Albina Fransitorra i de l'advocat Tomàs Roig. Llicenciada en Filosofia i Lletres, prengué part en el moviment estudiantil i en la lluita antifranquista. Participà en la Caputxinada (1966) i en la tancada d'intel·lectuals a Montserrat (1977) i s'afilià al PSUC. Participà en una xerrada del partit a Sant Feliu durant la campanya de les eleccions del 1977, sota el títol "Dona, interessa't per la política". Arran de la tancada a Montserrat, s'implicà de manera activa a l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans. Feminista, formà part del Moviment Democràtic de Dones i estigué present a les Jornades Catalanes de la Dona, el 1976, celebrades al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Formà part, com a vocal, de la Junta de l'Ateneu Barcelonès, a partir del 1976. Morí a Barcelona el 1991, víctima d'un càncer. Inaugurada el 1993, la biblioteca de Sant Feliu porta el seu nom, pel seu compromís amb el feminisme i el catalanisme.

Com a escriptora, s'interessà sobretot per la mirada femenina i la memòria col·lectiva, especialment la d'abans de la Guerra Civil. D'entre aquestes obres, cal destacar la trilogia formada per Ramona, adéu(1972), El temps de les cireres(1977) i L'hora violeta(1980). Montserrat Roig hi ressegueix la història de tres generacions de dones de la mateixa família, des de finals del segle XIX i fins a la dècada de 1970. El 1977, publicà Els catalans als camps nazis, una recerca elaborada a partir dels testimonis de catalans deportats als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. L'interès per la història és palès, també, a L'agulla daurada, una obra que barreja la novel·la i el reportatge periodístic sobre la realitat cultural i social del poble rus i els testimonis del setge de Leningrad, també durant la Segona Guerra Mundial.

Fou guanyadora de diversos premis literaris al llarg de la seva vida, dels quals podem destacar el Premi Víctor Català, l'any 1970, per l'obra Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, el Premi Sant Jordi, el 1976, per El temps de les cireres, el Premi Crítica Serra d'Or, el 1978, per Els catalans als caps nazisi el Premi Nacional de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya l'any 1986, per L'Agulla daurada. Col·laborà amb diversos diaris, com l'Avui i El Periódico de Catalunya, i fou una de les primeres dones a conduir un programa d'entrevistes a la televisió.