Caterina Albert i Paradís

Parc de Caterina Albert

Viquipèdia

Viquipèdia

(L'Escala, 1869 - 1966)

Coneguda amb el pseudònim de Víctor Català.

Va néixer en una família benestant de l'Escala (Alt Empordà), fet que li va permetre accedir a una bona formació cultural en una època en què l'educació femenina era limitada. El seu pare va participar del republicanisme federal i va ser alcalde de l'Escala i la seva mare tenia inquietuds intel·lectuals que plasmava escrivint poesia. Des de jove, Caterina Albert va mostrar talent per l'escriptura, la pintura i l'escultura. El 1898 va guanyar els Jocs Florals d'Olot amb el monòleg La infanticida, però el fet que l'obra tractés un tema tan dur -l'assassinat d'un fill per part de la mare- i que estigués escrita per una dona va provocar un escàndol considerable. Arran d'això, va decidir adoptar el pseudònim masculí de Víctor Català. Tot i viure gran part de la seva vida a l'Escala, va mantenir contacte amb els cercles literaris barcelonins i va participar activament en el moviment modernista. Va estar vinculada als Jocs Florals, que va presidir, i a institucions com l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va col·laborar en revistes com Joventut. Va continuar escrivint durant dècades, adaptant-se als canvis estètics però mantenint sempre una veu pròpia. Va morir el 1966, després d'una trajectòria llarga i reconeguda.

La seva obra es caracteritza per la intensitat psicològica, el tractament dels conflictes interiors i una visió sovint tràgica de la condició humana. La novel·la més coneguda és Solitud (1905), considerada una de les grans novel·les del modernisme català, que combina la descripció del paisatge amb l'anàlisi psicològica, i reflecteix el conflicte entre individu i entorn. També destaquen els reculls de contes Drames rurals(1902) i Ombrívoles (1904), on presenta històries ambientades en el món rural, sovint marcades per la violència, la fatalitat i les passions extremes. L'obra de Caterina Albert representa un trencament amb les convencions de gènere, en tractar temes com la violència d'una mare contra els fills, els abusos sexuals o el lesbianisme, a banda de plasmar el potencial emancipador de la dona en relació amb el seu entorn i a les relacions amb els homes.