Mercè Rodoreda i Gurguí

Parc de Mercè Rodoreda

Viquipèdia

Openverse

(Barcelona, 1908 - Girona, 1983)

Escriptora.

Va néixer al barri de Sant Gervasi de Barcelona en el si d'una família de la petita burgesia catalanista i amb inquietuds intel·lectuals, ambient que afavoria la lectura i l'escriptura, que ella desenvolupà de ben jove. Als vint anys es va casar amb el seu oncle matern, una experiència que ella mateixa qualificaria més endavant com a poc feliç i que influiria en la seva visió crítica de les relacions personals. Durant la Segona República va començar a publicar novel·les i a col·laborar en revistes i diaris, com La Revista i La Veu de Catalunya. Amb l'esclat de la Guerra Civil (1936-1939), Rodoreda es va comprometre amb la Generalitat republicana, com a correctora del Comissariat de Propaganda. El 1937 publicà Aloma, guanyadora del Premi Crexells. En acabar la guerra, es va exiliar a França, on va viure primer a Roissy-en-Brie i després a París i a altres indrets. L'exili va ser una etapa dura, marcada per dificultats econòmiques i personals, especialment durant la Segona Guerra Mundial. Poder viure de l'escriptura esdevingué un dels objectius de Mercè Rodoreda, que mantingué un compromís ferm amb la llengua catalana, malgrat el franquisme, la repressió cultural i l'exili. Posteriorment, es va establir a Ginebra, ciutat on va escriure algunes de les seves obres més importants. Finalment, amb la fi del franquisme, va tornar a Catalunya com a una escriptora consagrada. La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. Es va instal·lar a Romanyà de la Selva (Girona), on va viure fins a la seva mort el 1983.

Entre les seves obres més rellevants destaquen Aloma (1938), La plaça del Diamant (1962) i Mirall trencat (1974). La narrativa de Rodoreda es caracteritza per un estil aparentment senzill i amb una gran riquesa simbòlica. Objectes quotidians, flors, jardins o coloms adquireixen un significat profund i contribueixen a crear una atmosfera poètica i evocadora. La memòria, el pas del temps, la infantesa i la mort són temes recurrents en la seva obra. La mirada femenina hi és central, a través sobretot de les dones protagonistes i la tensió de les relacions d'aquestes amb els homes i la societat. La trajectòria vital de Mercè Rodoreda, marcada per l'exili, demostra una feminitat poc convencional, per la seva independència personal, professional i econòmica.