Rosa Sensat i Vilà
Passatge de Rosa Sensat
Viquipèdia
Viquipèdia
(El Masnou, 1873 - Barcelona, 1961)
Pedagoga, figura clau en la renovació educativa del primer terç del segle XX.
Nascuda a El Masnou, va quedar òrfena de pare als nou anys i va conviure amb la seva mare, brodadora, fins que va marxar de ben jove a estudiar magisteri. Es va formar a l'Escola Normal de Barcelona, que havia estat impulsada per la Mancomunitat de Catalunya. Amplià la seva formació a la Institución Libre de Enseñanza de Madrid i amb viatges a diversos països europeus, com Suïssa, Bèlgica i Alemanya, on va conèixer de primera mà les noves corrents pedagògiques que s'estaven desenvolupant a Europa. Els seus plantejaments pedagògics s'emmarquen dins el corrent de l'Escola Nova, que posava l'alumne al centre del procés educatiu i rebutjava l'ensenyament memorístic i autoritari i defensava una educació activa, participativa i vinculada a la realitat. El 1914, amb el suport de la Mancomunitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, va assumir la direcció de l'Escola del Bosc de Montjuïc, a Barcelona. Aquest centre es va convertir en un referent de l'educació renovadora: promovia el contacte amb la natura, l'aprenentatge actiu, l'observació directa i el respecte pel ritme de cada infant. Sensat defensava una escola pública, laica, catalana i de qualitat, que fomentés l'autonomia i el pensament crític. Durant la Segona República, el seu model pedagògic va rebre un nou impuls, que Rosa Sensat aprofità des del seu càrrec de directora del Grup Escolar Milà i Fontanals de Barcelona. Amb l'ocupació franquista el 1939, fou depurada i obligada a jubilar-se. La seva obra va ser, així, silenciada i el projecte de renovació educativa va quedar truncat. Morí a Barcelona el 1961.
A banda de la seva tasca com a mestra, participà en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, que publicava textos escolars en català. Participà, també, dels projectes renovadors de la Mancomunitat de Catalunya vinculats a l'ensenyament, com l'Escola Normal i les Escoles d'Estiu, i a la millora de l'educació femenina, com és el cas de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Assistí, també, a diversos congressos internacionals. Malgrat el franquisme, el seu nom seria recuperat com a símbol de l'escola democràtica i activa el 1965, quan fou creada l'Associació de Mestres Rosa Sensat, entitat dedicada a la renovació pedagògica i a la defensa d'una escola pública i democràtica. El seu pensament i la seva pràctica pedagògica van influir profundament en generacions de mestres.