Adela Barquín Cobo
Edifici Adela Barquín Cobo

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. ACBL50-4-N-295

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. ACBL50-4-N-856
(Corvera de Toranzo, Cantàbria, 1932 - Sant Feliu de Llobregat, 2004)
Activista veïnal.
Nascuda a Corvera de Toranzo, a Cantàbria, l'any 1932. A principis de la dècada del 1970, es va traslladar a Catalunya i es va establir al barri de la Salut de Sant Feliu. A partir d'aquell moment ella i la seva família es van integrar en la vida social i comunitària del barri. Al barri de la Salut, Barquín va impulsar lluites veïnals per reclamar millores d'equipaments i serveis públics bàsics. Quan les autoritats no van permetre la creació d'una associació veïnal formal, ella i altres persones implicades van crear un centre cultural que es va convertir en punt de trobada i de mobilització popular. Les associacions de veïns no foren legalitzades fins al 1977. Barquín va ser una de les protagonistes de les reivindicacions per aconseguir escoles públiques pròximes per als infants del barri, ja que molts d'ells havien d'anar a centres d'altres municipis. Les reivindicacions aconseguiren la construcció de les escoles Arquitecte Gaudí, Mestre Esteve, Jaume Balmes i Josep Monmany. També va liderar mobilitzacions per la construcció d'un ambulatori i per la millora de serveis sanitaris i escolars, que fou construït finalment el 1981. Moltes d'aquestes protestes foren reprimides per les autoritats franquistes i intervingué la policia. Va formar part de la Junta de la Salut, una organització de base que agrupava persones provinents de diferents sensibilitats polítiques (PSUC, PSOE i Moviment Comunista) que treballaven conjuntament per la millora del barri, de la qual era vicepresidenta. El 1977, es van mobilitzar per a la rehabilitació de la plaça de la Salut, aleshores insalubre, i on l'ajuntament volia construir una gasolinera. Els veïns boicotejaren les obres i aconseguiren que fossin suspeses. La lluita pel soterrament del pas a nivell també fou una de les seves reivindicacions. Adela Barquín morí a Sant Feliu el 2004. Anys després de la seva mort, l'Ajuntament de Sant Feliu contribuí a la recuperació de la seva memòria, en posar el seu nom a una promoció d'habitatges per a gent gran, com a reconeixement de la seva dedicació i servei al barri i a la ciutat.